martes, 22 de marzo de 2011
1.1 El lideratge dels Estats Units
Estats Units s’ha convertit en el gran gendarme mundial gracies a la desintegració de la URSS i el bloc soviètic.
Tenia camp lliure per intervenir militarment i per reorganitzar el nou ordre internacional segons els seus interessos.
Des de la caiguda del bloc soviètic, els Estats Units te molt poder militar, les intervencions de l’exèrcit americà al món s’han anat incrementant.
L’any 1989 l’exèrcit americà va actuar a panamà, volien derrocar el general Noriega. L’any 1991 va intervenir a kuwait per frenar la invasió iraquiana, i finalment l’any 1992 va desplaçar les tropes a Somàlia.
A conseqüència de la invasió iraquiana de kuwait L’any 1990 va esclatar la Guerra del Golf. Va marcar una fita decisiva en la definició del nou paper dels estats units com a àrbitre de la situació mundial.
Va demostrar el seu poder per actuar a qualsevol lloc on els seus interessos es trobessin en perill i immobilitzar un bon nombre d'aliats.
La nova forma d'actuació va semblar que perfilava una situació internacional, els Estats Units cercaven l'aprovació de la seva intervenció militar per l'organització de les Nacions Unides i el suport d'uns altres aliats internacionals.
La fi de la bipolarització entre la URSS i els Estats Units va ser anunciada com l'inici duna època nova plena de seguretat i de cooperació internacional.
Es van introduir nous elements de tensió, l'atemptat terrorista de l'11 de setembre del 2001, que va canviar radicalment el panorama de les relacions internacionals.
Maria Basseda
1.2 El fonamentalisme islàmic
El panorama polític internacional coneix des de fa unes dècades l’emergència d’un protagonista nou: el fonamentalisme islàmic
El fracàs als països àrabs de desenvolupament social i econòmic, inspirades en els models occidentals, en versió capitalista com comunista, ha alimentat la pujança de moviments de resistència a la uniformització i l’autorització de les societats de tradició islàmica .
Els integristes islàmics es basen en la tradició i l’alcorà er acusar els governs d’allunyar-se dels models de vida propugnats per les lleis coràniques i de cedir davant la influència d’occident. Sovint recorren a la violència i utilitzen la creença en la guerra santa (gihad) per mobilitzar la població amb la finalitat d’instaurar un Estat basat en la xarxa.
Aquest fonamentalisme defensa els valors tradicionals , denuncia la laïcitazió. També culpa l’enemic occidental de ser el responsable de l retrocés de l’ Islam i presenta la re islamització de la societat com a defensa de la pròpia identitat.
L’expansió dels moviments islamistes radicals oposats a la política mundialitzadora dels EUA ha estat una realitat els darrers anys.
Cal destacar nous moviments terroristes islamistes radicals contra occidentals. Hi ha el conflicte d’Israel , que aquest estat conta amb el suport de l’occident. Mostren l’escalada de violència terrorista internacional els atemptats contra interessos israelians, contra turistes d’Egipte, Indonèsia i el Sudan i els realitzats contra les ambaixades americanes.
Maria Basseda
1.3 Un nou tipus de violència internacional
Un grup petit de Musulmans liderats pel saudita Ossama Bin Laden pertanyents a l’organització Al-Qaida van segrestar quatre avions de passatgers. L’11 de setembre de 2001. Els segrestadors van fer impactar un avio a la seu del departament de defensa americà, un altre es va estavellar a l’estat de Pennsilvanià, i dos avions van impactar al cor de les finances novaiorquès (World Trade Center).
Aquest fet va provocar una gran quantitat de morts i de ferits. Va provocar 2.986 morts i va esdevenir l’atac més gran sofert pels Estats Units al propi territori. Els autors d’aquest fet van voler humillar la superpotència americana i demostra que no hi havia cap objectiu fora de l’abast del terrorisme.
Desprès d’aquest fet el president nord-americà George Bush en el seu primer discurs va anunciar que els Estats Units respondrien aquest atemptat infligint un càstig just als promotors.
La necessitat de lluitar contra el terrorisme mundial ha fet que hi hagi un canvi en l’orientació de la política exterior nord-americana. Aquest ha introduït dos nous principis en les relacions internacionals: el d’intrusió i el de la guerra preventiva.
El principi d’intrusió consisteix en una situació innovadora per la qual uns estat poden intervenir en uns altres amb l’objectiu de defensar uns valors determinats, com per exemple la vigència de la democràcia.
El segon principi pretén legitimar la realització d’atacs preventius per defensar-se de l’amenaça potencial que suposa per a la seguretat mundial l’existència dels anomenats Estats delinqüents que fan costat als grups terroristes i que, suposadament compten amb armes de destrucció massiva.
L’actuació militar es el camí per modificar qualsevol aspecte de l’ordre internacional que amenaci la seguretat dels EUA.
Maria Basseda
2. Conflictes i guerres en el canvi de mil·leni
Hi ha hagut el problema de les nacionalitats desde l'enfonsament dels règims comunistes de l'Europa de l'Est. Fa molt de temps que està passant, dècades, i ha emergit una força a la zona balcànica.
Després de la descomposició de l'imperi Austrohongarès, Iugoslàvia estava agrupada en sis repúbliques balcàniques:
-Sèrbia
-Croàcia
-Eslovènia
-Bòsnia i Hercegovina
-Macedònia
-Montenegro
-Les característiques de cada república eren molt diferents i desiguals, amb poblacions d'ètnies diferents, llengües i religions diferents.
L'any 1991 amb la desintegració de l'Estat comunista i la substitució per la Federació Iugoslava, es van fer presents entre les repúbliques balcàniques problemes i conflictes la presència dels quals ostentaven per torns les diferents repúbliques federades.
Després de la descomposició de l'imperi Austrohongarès, Iugoslàvia estava agrupada en sis repúbliques balcàniques:
-Sèrbia
-Croàcia
-Eslovènia
-Bòsnia i Hercegovina
-Macedònia
-Montenegro
-Les característiques de cada república eren molt diferents i desiguals, amb poblacions d'ètnies diferents, llengües i religions diferents.
L'any 1991 amb la desintegració de l'Estat comunista i la substitució per la Federació Iugoslava, es van fer presents entre les repúbliques balcàniques problemes i conflictes la presència dels quals ostentaven per torns les diferents repúbliques federades.
(Alicia Giménez)
2.2 Els confrontaments Caucas
A l'àrea dels Caucas, les fronteres entre les repúbliques soviètiques s'havien traçat sense tenir en compte la diversitat de les ètnies i dels pobles.
L'URRS impedia la reivindicació nacionalista i després de la seva dissolució van sorgir alguns enfrontaments entre diferents repúbliques del Caucas i Rússia. Rússia no ava acceptar el grau d'independència d'una zona amb riquesa pretolífera tan important.
Armènia reivindica territoris a l'Azerbaidjan, Geòrgia manté l'enfrontament amb les minories d'Ossètica però, el conflicte més important ha tingut lloc a Txetxènia, que va declarar la seva independència el novembre de 1991.
-La primera guerra de Txetxènia es va desenvolupar entre els anys 1994 i 1996, amb el la derrota de l'exèrcit rus.
-L'octubre de 1999 Rússia va començar l'ofensiva amb una operació antiterrorista després que es produissin a Moscou diferents atemptats atribuïts als txetxens.
-El març del 2003, el Kremlin va convocar un referèndum per apovar una constitució però que deia que continuava sent part de Rússia. Malgrats els combats van reduint, els enfrontaments continuen dominant la zona.
El poble Kurd que té una unitat ètnica, cultural i històrica evident, esl kurds viuen principalment sota quatre estats, cap dels quals no en reconeix la identitat particular.
L'URRS impedia la reivindicació nacionalista i després de la seva dissolució van sorgir alguns enfrontaments entre diferents repúbliques del Caucas i Rússia. Rússia no ava acceptar el grau d'independència d'una zona amb riquesa pretolífera tan important.
Armènia reivindica territoris a l'Azerbaidjan, Geòrgia manté l'enfrontament amb les minories d'Ossètica però, el conflicte més important ha tingut lloc a Txetxènia, que va declarar la seva independència el novembre de 1991.
-La primera guerra de Txetxènia es va desenvolupar entre els anys 1994 i 1996, amb el la derrota de l'exèrcit rus.
-L'octubre de 1999 Rússia va començar l'ofensiva amb una operació antiterrorista després que es produissin a Moscou diferents atemptats atribuïts als txetxens.
-El març del 2003, el Kremlin va convocar un referèndum per apovar una constitució però que deia que continuava sent part de Rússia. Malgrats els combats van reduint, els enfrontaments continuen dominant la zona.
El poble Kurd que té una unitat ètnica, cultural i històrica evident, esl kurds viuen principalment sota quatre estats, cap dels quals no en reconeix la identitat particular.
(Alicia Giménez)
2.3 Els conflictes a l'Àfrica subsahariana
A principis del segle XXI, àfrica sembla un continent abandonat amb conflicte molt violents amb manifestacions de xenofòbia i amb pràctiques genocides que han desembocat en terribles massares de població civil.
La probresa de l'Àfrica és molt extrema a moltes zones del continent, on hi ha fams periòdiques que produeixen moltes mortalitats.
La sida s'ha estès en gran quantitat com en cap altra món del planeta i la degradació econòmica i política d'Àfrica és avui dia una realitat dramàtica que posa cada dia en perill a milers de persones.
Als països que voregen el golf de Guinea són freqüents conflictes entre dictadors i els seus exèrcits, que els volen fer fora del poder.
A través del dictador Mobutu Sese Seko, de la República del Congo va sorgir un enfrontament civil, en el que va ser derrocat l'any 1997.
L'any 1994, a Rwanda i Burundi, l'enfrontamen entre les ètnies tutsi i hutu va desembocar terribles massacres de població, que van estremir el món i on el pànic va impulsar milers de persones a fugir i a refugiar-se en països veïns.
L'any 2002 va començar a la Costa d'Ivori una guerra civil que es va mantenir activa finis l'any 2007. El conflicte de Darfur, començat l'any 2003, va provocar autèntiques massacres interètniques i va acabar desembocant en una guerra entre el Txad i el Sudan.
La probresa de l'Àfrica és molt extrema a moltes zones del continent, on hi ha fams periòdiques que produeixen moltes mortalitats.
La sida s'ha estès en gran quantitat com en cap altra món del planeta i la degradació econòmica i política d'Àfrica és avui dia una realitat dramàtica que posa cada dia en perill a milers de persones.
Als països que voregen el golf de Guinea són freqüents conflictes entre dictadors i els seus exèrcits, que els volen fer fora del poder.
A través del dictador Mobutu Sese Seko, de la República del Congo va sorgir un enfrontament civil, en el que va ser derrocat l'any 1997.
L'any 1994, a Rwanda i Burundi, l'enfrontamen entre les ètnies tutsi i hutu va desembocar terribles massacres de població, que van estremir el món i on el pànic va impulsar milers de persones a fugir i a refugiar-se en països veïns.
L'any 2002 va començar a la Costa d'Ivori una guerra civil que es va mantenir activa finis l'any 2007. El conflicte de Darfur, començat l'any 2003, va provocar autèntiques massacres interètniques i va acabar desembocant en una guerra entre el Txad i el Sudan.
(Alicia Giménez)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)