1.2 El fonamentalisme islàmic

El panorama polític internacional coneix des de fa unes dècades l’emergència d’un protagonista nou: el fonamentalisme islàmic

El fracàs als països àrabs de desenvolupament social i econòmic, inspirades en els models occidentals, en versió capitalista com comunista, ha alimentat la pujança de moviments de resistència a la uniformització i l’autorització de les societats de tradició islàmica .

La generació desprès de la descolonització  han mirat cap a les tradicions autòctones, han rebutjat els models exteriors i han mostrat una ferma oposició envers els valors de la cultura occidental.

Els integristes islàmics es basen en la tradició i l’alcorà er acusar els governs d’allunyar-se dels models de vida propugnats per les lleis coràniques i de cedir davant la influència d’occident. Sovint recorren a la violència i utilitzen la creença en la guerra santa (gihad) per mobilitzar la població amb la finalitat d’instaurar un Estat basat en la xarxa.

Aquest fonamentalisme defensa els valors tradicionals , denuncia la laïcitazió. També culpa l’enemic occidental de ser el responsable de l retrocés de l’ Islam i presenta la re islamització de la societat com a defensa de la pròpia identitat.

L’expansió dels moviments islamistes radicals oposats a la política mundialitzadora dels EUA ha estat una realitat els darrers anys.

Cal destacar nous moviments terroristes islamistes radicals contra occidentals. Hi ha el conflicte d’Israel , que aquest estat conta amb el suport de l’occident. Mostren l’escalada de violència terrorista internacional els atemptats contra interessos israelians, contra turistes d’Egipte, Indonèsia i el Sudan i els realitzats contra les ambaixades americanes.

 Maria Basseda