Un grup petit de Musulmans liderats pel saudita Ossama Bin Laden pertanyents a l’organització Al-Qaida van segrestar quatre avions de passatgers. L’11 de setembre de 2001. Els segrestadors van fer impactar un avio a la seu del departament de defensa americà, un altre es va estavellar a l’estat de Pennsilvanià, i dos avions van impactar al cor de les finances novaiorquès (World Trade Center).
Aquest fet va provocar una gran quantitat de morts i de ferits. Va provocar 2.986 morts i va esdevenir l’atac més gran sofert pels Estats Units al propi territori. Els autors d’aquest fet van voler humillar la superpotència americana i demostra que no hi havia cap objectiu fora de l’abast del terrorisme.
Desprès d’aquest fet el president nord-americà George Bush en el seu primer discurs va anunciar que els Estats Units respondrien aquest atemptat infligint un càstig just als promotors.
La necessitat de lluitar contra el terrorisme mundial ha fet que hi hagi un canvi en l’orientació de la política exterior nord-americana. Aquest ha introduït dos nous principis en les relacions internacionals: el d’intrusió i el de la guerra preventiva.
El principi d’intrusió consisteix en una situació innovadora per la qual uns estat poden intervenir en uns altres amb l’objectiu de defensar uns valors determinats, com per exemple la vigència de la democràcia.
El segon principi pretén legitimar la realització d’atacs preventius per defensar-se de l’amenaça potencial que suposa per a la seguretat mundial l’existència dels anomenats Estats delinqüents que fan costat als grups terroristes i que, suposadament compten amb armes de destrucció massiva.
L’actuació militar es el camí per modificar qualsevol aspecte de l’ordre internacional que amenaci la seguretat dels EUA.
Maria Basseda
No hay comentarios:
Publicar un comentario